2016/10/03

Un curs acadèmic de treball intens envers el PDI Laboral

[Language: Catalan]

Hi ha molta tasca que diferents delegats, afiliats i independents de les nostres llistes sindicals realitzem i molts cops no arriben amb facilitat a tota la comunitat universitària. Aquesta feina no tan visible com les negociacions a les meses de les universitats i els consells de govern, principalment es realitza des de l’Espai de Diàleg amb la Secretaria d’Universitat, la Plenària del Consell Interuniversitari de Catalunya, el Consell de Govern i la Permanent d’AQU Catalunya, la Paritària de PDI Laboral o visitant els diferents grups parlamentaris i sectorials d’universitats dels diferents partits polítics.

Malgrat que part del que explicaré és de consum intern, ja que patim un model laboral molt complex, fins i tot per una gran part de la comunitat universitària, crec que és fonamental exposar i fer balanç d’un curs, el 2015/2016, que ha estat intens en treball, i després d’anys centrats únicament en lluitar per parar l’onada d’acomiadaments a les universitats, hem pogut començar a treballar altres aspectes fonamentals.

Alhora, en propers articles, voldria exposar quines crec que són les claus que hem de treballar amb força aquest curs 2016/2017, més encara quan estem amb una situació política estatal incerta, i ens trobem negociant amb un govern decidit a donar veu al poble de Catalunya, fet que podria obrir un nou marc de regulació al sistema universitari català. Així mateix, només em centraré en aquells temes que afecten principalment el PDI Laboral, malgrat també hem treballat amb força aspectes que afecten el PDI funcionari, el PAS funcionari i el PAS laboral. A tot això, sempre cal recordar que és la meva opinió i punt de vista personal, no del sindicat que formo part, divers i crític, com ha de ser. De fet les següents línies, a part d’obrir-les a tota la comunitat, pretenen ser, en part, de consum intern, perquè les afiliades i afiliats avaluïn i decideixin si estem orientant bé la tasca menys visible.

Fent memòria a grans trets, i no una llista exhaustiva, aquest curs 2015/2016 hem pogut obtenir els resultats de la feina feta fa força anys, i que alhora també crec que ha estat possible degut als canvis de forces i sensibilitats al Parlament de Catalunya i en els equips de direcció de les universitats, fruit de les aportacions dels nous rectors electes. Aquest anys d’experiència, em demostren que per avançar una miqueta s’ha de treballar molt, tenir paciència i ser molt perseverant, malgrat que les propostes que realitzem siguin d’una justícia aclaparadora o d’una obvietat clara i evident.

1) Modificació de la Llei d’AQU Catalunya i participació al seu Consell de Govern 

Feia anys que demanàvem una modificació de la Llei d’AQU Catalunya per tal que els representants dels treballadors i els estudiants poguéssim ser membres del seu Consell de Govern, fent així que aquesta institució, que és clau dins el Sistema Universitari i amb relativa certa fama d’opacitat entre la comunitat universitària, sigui més inclusiva. Incorporar aquesta diversitat en els òrgans de govern a tots els nivells de decisió del sistema, és fonamental per esdevenir una democràcia de qualitat i un país pròsper, tal i com molt bé relaten Acemoglu i Robinson (2011). En aquest sentit, realitzarem les corresponents aproximacions als diferents grups polítics, i alhora ICV-EUiA ens va donar l’oportunitat de fer una ponència al Parlament de Catalunya el curs 2014/2015. Finalment es va modificar la llei, i hem començat a participar al Consell de Govern d’AQU, on som una veu més de moltes, però una veu crítica, que intenta i treballa amb fermesa per aportar la realitat de tot el PDI. Ens queda molta feina pedagògica per intentar millorar la transparència i objectivitat del criteris d’avaluació del professorat, i molts altres aspectes. Així mateix, els representants dels treballadors som únicament dos vots, per tant sense la complicitat dels rectors és difícil fer canvis. En aquest sentit, crec que la pràctica d’emetre en streaming els Consells de Govern de la UPC s’hauria d’anar replicant i seria molt bo que els Consells de Govern d’AQU es poguessin veure en directe. Això canvia les posicions i les fa més responsables, i evidencia les posicions interessades i falsedats davant tota la comunitat. És a dir, fa més integradora, democràtica i eficient la institució.

2) L’avaluació per part d’AQU del professorat interí 

Malgrat que fos totalment de dret l’avaluació dels mèrits del professorat interí, la posició d’AQU Catalunya des dels seus òrgans de govern, i des de l’opacitat de les reunions en petit comitè avalades per l’anterior llei, havia fet d’escut a Govern i Rectors que es negaven a tractar amb dignitat el col·lectiu. De fet, aquesta va ser la primera tasca ferma en el primer Consell de Govern d’AQU que vaig assistir. Paral·lelament es va treballar amb diferents grups parlamentaris, amb els vicerectors de personal a la paritària, així com a alguns Consells de Govern. També es va treballar la via judicial i companys no avaluats de la UPC presentaren contenciós administratiu contra AQU Catalunya. Finalment, amb el suport d’alguns rectors, poguèrem demanar una votació al Consell de Govern, i el resultat va ser un acord entre AQU i les Universitat per avaluar el col·lectiu.

3) Redireccionar el Serra Húnter

Fa molts anys que existeix el Serra Húnter a Catalunya, i actualment des de CCOO estem immersos en una campanya per aturar l’actual model que sense cap negociació es vol prorrogar per molts anys. De fet, actualment s’està aplicant el conegut com model Serra Húnter 2, que jo m’atreviria a dir que és el model Serra Húnter 2.1. Uns dels objectius principals del passat curs va ser aturar l’aplicació dels concursos Serra Húnter 2.0 utilizats i orientats a una falsa i manipulada estabilització del professorat interí i lector. Ja fa anys, que després de negociar mesos i mesos, varem aconseguir modificar el conveni per tal d’implantar a totes les universitat plans d’estabilització per a tots aquells lectors i Ramón y Cajal que ja havien superat un concurs públic exigent i estaven acreditats, a més de complir altres requisits. Però malauradament no totes les universitat els han desenvolupat i han complert amb els acords signats al conveni. Per aquest motiu, des de la plenària del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i l’espai de diàleg hem treballat amb tota la dedicació possible per evitar que el que hauria de ser un concurs de captació s’utilitzi com un concurs d’estabilització, denigrant bona part dels millors treballadors de les nostres universitats. D’aquesta forma en el darrer CIC presidit pel Conseller Dr. Andreu Mas-Colell, davant la nostra petició de reorientar el Serra Húnter 2, vam aconseguir el compromís del conseller i del Secretari d’Universitat Antoni Castellà, de recomanar a la universitats utilitzar-lo només en la figura de captació de professorat lector i molt puntualment en altres categories per captar nou professorat, però no per estabilitzar. Compromís que ha mantingut el nou conseller i l’actual Secretari d’Universitats, el Dr. Arcadi Navarro.

Malgrat saber que aquesta no era una solució òptima, ens ha permès parar l’hemorràgia d’injustícia i tenir la força suficient per demanar des dels comitès d’empresa i els Consells de Govern de les Universitats, on s’han desenvolupat i negociat plans d’estabilitació, modificar la normativa de concursos per tal que la promoció interna fos més propera. Evidentment, això només és el començament, i algunes universitats han seguit amb un model altament injust, però en altres on CCOO PDI-L té força real, hem millorat la situació del col·lectiu d’interins donant perspectives de futur als lectors i RiC. Alhora crec que hem contribuït a fer més atractiva la captació en aquelles universitats on s’ha aplicat. Si no podem competir en sous, com a mínim ho hem de fer en estabilitat laboral i en recursos per desenvolupar la carrera acadèmica i de recerca en condicions adients. Anys de pedagogia, repetint i repetint les mateixes obvietats, han aconseguit fer calar la idea que si inverteixes en el desenvolupament i formació de bons professionals durant anys, no té sentit després posar-los a subhasta pública i llençar l’inversió feta en formació i desenvolupament. Lògicament, d’aquest desastre de model, molt hàbilment les universitat privades i altres països ho han aprofitat per contractar PDI altament qualificat i que malauradament Catalunya ha perdut amb un cost d’oportunitat molt elevat. De vegades no queda més remei que explicar a certs polítics el model amb exemples propers. De fet encara em fa gràcia recordar que el meu principal argumentari d’aquests anys ha estat el Barça de Guardiola: Fem fora el Messi perquè ve de la masia i és endogàmic? Quan hagi vist altres estils de futbol ja tornarà? Seguint el model d’èxit, fem promocionar els millors que tenim de la masia, o anem a fitxar car al job market? Però amb quins diners, si el Dr. Mas-Colell ens diu que no en tenim? I és que un ha de sentir proclames provinents de les mateixes boques tals com que tota la universitat catalana és endogàmica i després defensen i eleven a l’olimpus de l’excel·lència les empreses familiars. Visca les empreses familiars, visca! Feu fora els millors professors perquè són endogàmics!

4) Promoció interna de catedràtics i carrera horitzontal dels ATP

Aquest curs també ha estat marcat pel fet que després d’anys s’han tornat a convocar places de catedràtic, però en detriment d’estabilitzacions. Això ha provocat que a cada universitat hem hagut de buscar un equilibri difícil, sindicalment parlant, entre promoció i estabilització, més enllà dels interessos individuals. En aquest sentit des de CCOO varem portar a paritària la proposta de modificació del conveni per tal de contemplar la possibilitat de promoció interna a catedràtic, sense els perills d’inflació de plantilla que comporta un concurs obert de càtedres de professorat funcionari. Aquesta encara no s’ha culminat, però amb el suport de la CGT i UGT ja tenim un preacord amb els vicerectors, així com el vistiplau de la DGU. Ara serà clau la negociació del model a cada universitat. Per això sempre recordo que votar a les eleccions sindicals és més important del que molts pensen, ja que serà allà on s’haurà fer la pressió per desenvolupar-ho a cada universitat. Més enllà de les sigles sindicals, és important diferenciar qui treballa en benefici de tots durant els quatre anys i qui només ho fa uns mesos abans d’arribar les eleccions sindicals enviant comunicats i convocant les assemblees que no han convocat quan realment calia.

Per altra part, en algunes universitats en contrapartida d’obrir la promoció a catedràtic, hem aconseguit obrir la d’altres col·lectius. Un d’ells és tornar a obrir la promoció ja contemplada en el conveni, de carrera horitzontal del professorat associat a temps parcial. És a dir, s’han convocat places de promoció interna per millorar la retribució dels ATP.

5) Sempre al costat dels sindicats d’estudiants i del CEUCAT

Per últim, i sent conscient que no he explicat, per no allargar-me, lluites com les d’igualar els sous per càrrecs de gestió del PDI Laboral amb el PDI funcionari, etc... i que ja hem assolit, hem estat al costat de les revindicacions dels estudiants, els hem recolzat i ells ens han recolzat a nosaltres. En el CIC hem treballat ferms al costat del CEUCAT, demanant baixar les taxes universitàries, en fer prou transparent un CIC que és opac des de les seves comissions, on no ens volen com a membres. La complicitat de sindicats d’estudiants i de treballadors ha de ser forta i continuar ben coordinada, perquè la política universitària no tingui temptacions de caure en mans dels interessos d’uns pocs, que no rendeixin comptes a la comunitat universitària i a la societat amb transparència.

Què és urgent en el curs 2016/2107

Tot i que he dit que ho desenvoluparia en propers articles, per acabar voldria avançar algunes idees. Crec que aquest curs 2016/2017 hem de treballar per una nova LUC o modificar l’actual, que permeti una carrera tenure-track real (abans de l’estiu vaig lliurar una proposta de modificació de la LUC que permetria la promoció interna i el tenure-track sense incomplir la LOM-LOU), desenvolupar la carrera horitzontal i un model propi d’avaluació del professorat, obrir una etapa d’esperança en que millorarem les condicions laborals a les universitats i negociar un acord per acabar amb la precarietat laboral, així com pressupostàriament millorar els recursos per desenvolupar totes les tasques de recerca i docència amb condicions dignes, moderar significativament els costos de matrícula, és a dir, obrir el debat del que és important i decidir la universitat que volem entre tots, deixant les lògiques centralistes i la covardia política fora del marc mental actual.

Referències

Acemoglu, D. , & Robinson J.A. (2011). Why nations fail: Origins of power, poverty and prosperity. Crown Business.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada