2016/07/28

El feedback efectiu personalitzat en entorns virtuals: Estudi des de la perspectiva estudiant-professor (PhD)

Language: Catalan

Autora: Dolors Plana
Directors: Pep Simo, Soledad Moya
Data de defensa: 2016/07/13

Resum: 

La implantació de l’EEES ha plantejat profundes transformacions en l’educació superior al posar l’atenció en el procés d’aprenentatge de l’estudiant en lloc d’estar, com fins ara, focalitzat en el procés d’ensenyament del professor. El nou paradigma suposa un canvi en l’avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge i demanda una nova manera d’actuar orientada a una educació que posicioni l’aprenentatge i l’estudiant en un lloc central (Sangrà et al., 2004). El rol de l’estudiant i del docent han de canviar, l’estudiant ha d’adoptar una actitud activa i el docent ha de guiar, orientar i assessorar l’activitat realitzada per
l’estudiant (Pozo Municio et al., 2006). Promoure aquests comportaments en els participants de l’activitat educativa no és senzill.

Nombrosos estudis mostren que si es canvia cóm s’avalua i què s’avalua es possible canviar la manera d’aprendre de l’estudiant. Un model educatiu que posa a l’estudiant en el centre del procés d’aprenentatge ha d’estructurar-se al voltant d’una avaluació contínua, que no tingui lloc únicament al final del procés d’aprenentatge sinó durant el mateix, que proporcioni informació útil a l’estudiant amb la finalitat de millorar quan encara si és a temps (Gibbs & Simpson, 2004). Set de les deu condicions que segons Gibbs i Simpson ha de complir un sistema d’avaluació continuada per afavorir un aprenentatge efectiu, fan referència al feedback proporcionat pels professors a les activitats realitzades per l’estudiant durant el procés d’avaluació, ara bé, un feedback sense una resposta per part de l’estudiant és totalment improductiu per a l’aprenentatge (Laurillard, 2002). L’estudiant l’ha de llegir i aplicar, i aquest punt suposa que el feedback no només ha d’estar ben elaborat i facilitat a temps per poder ser aprofitat, sinó que també ha de promoure la capacitat d’autoregulació de l’estudiant (Nicol & Macfarlane-Dick, 2006) per aconseguir que l’alumne es comprometi amb el seu aprenentatge.

Tenint en compte el creixement exponencial que estan tenint el cursos virtuals, i que s’espera continuï (Allen, Seaman, & Garret, 2007), la retroalimentació és una necessitat. Per tant, s’ha d’aprofundir en el feedback docent o instructor feedback com estratègia factible per donar cabuda a un ventall més ampli de matèries i tipologies d’activitats d’avaluació continuada. Promoure l’estratègia del instructor feedback en aules amb una elevada ràtio professor/estudiant és un repte important. En aquest context la present tesi doctoral s’ha proposat identificar aquells factors que contribueixen a implantar de forma efectiva el feedback individual realitzat pel professor en un entorn online asíncron, tant des de l'òptica de l'estudiant com del professorat. Per això ha donat resposta a les següents preguntes de recerca: 1) Quina opinió té l’alumnat del feedback personalitzat promogut pel docent en un entorn virtual? I més concretament, quina caracterització fa del feedback rebut? I, quines variables considera rellevants al valorar el feedback com a satisfactori?; i 2) Quina experiència ha tingut el professorat d’un entorn virtual al proporcionar un feedback personalitzat? I més concretament, quina opinió té del feedback personalitzat? Quins obstacles ha tingut? I quina relació s’estableix amb el temps invertit per comentari?

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada